REPORT DI MONITORAGGIO CIVICO
Coneixent la nostra terra

Inviato il 24/03/2021 | di Vilawinexperience | @vilawinexperie1

Descrizione

Fomentar la interacció museu-societat, potenciar la creativitat local i reivindicar un millor coneixement del món de la vinya i el vi

Avanzamento

El museu pasa de tenir 1.800 metres quadrats a 5.000 metres quadrats gràcies a la reforma. Degut al canvi de les instal·lacions, físicament enderroquen un edifici dels anys 60 i decideixen fer-ho abans de reformar-lo ja que suposaria més feina.
Al 2004 es va contractar l'arquitecte que va dirigir aquest enderrocament, va decidir que es duria a terme mitjançant diferents etapes.
La primera, va ser produïda al 2012, es basava en reformar el palau reial, aquesta estava finançada pel ministeri de foment de l’Estat espanyol.
La següent etapa té un cost total de 7 milions d’euros (4 milions d’obra arquitectònica, 2,5 milions de les construccions de la museografia): dels 4 milions d’inversió, 2 milions van ser proporcionats per la unió europea (FEDER) i els altres 2 milions l'Ajuntament de Vilafranca.
Amb tots aquests canvis s'espera un increment de les visites.
La pandemia va afectar molt poc a la part d'obres, només les dues setmanes que van estar confinats del tot, ja que després d’aquelles dues setmanes van decidir que els grans projectes seguissin endavant: la construcció no es va veure afectada.
La font principal d’ingresos va ser l’ajuntament de Vilafranca (entre un 70% i un 80%) entre un 15 i 20% recursos propis (les entrades, les vendes de les tavernes, exposicions…)
La diputació de Barcelona ha aportat gairebé 1 milió d’euros i estan mirant junt amb l'estat espanyol si poden finançar aquest projecte.
Vinseum fa activitats tot l’any per a un públic proper i dona el servei més pròxim a la vila.
Hi han amics del Vinseum que aporten petites quantitats de diners:
-Persones a canvi de donar diners, vinseum aporta rutes pel museu, entren dins del projecte.
-Empreses les quals patrocinen el Vinseum.
-Empreses privades: fan conferències privades i això suposa haver d’alquilar els diferents espais del museu.
Taverna: es una persona experta en el vi que forma part del museu però no hi és dins.

Risultati

No s’ha pogut valorar l’eficàcia de la intervenció: per exemple, el projecte encara no ha proporcionat resultats avaluables

El projecte encara no ha finalitzat

Punti di debolezza

No hem obtingut resposta de l'Ajuntament de Vilafranca, per tant no hem pogut analitzar les dades econòmiques.

Punti di forza

Ens ha resultat senzill contactar amb el director del Vinseum.

Rischi

Soluzioni e Idee

L'INDAGINE

Come sono state raccolte le informazioni?

  • Raccolta di informazioni via web
  • Intervista con l'Autorità di Gestione del Programma
  • Intervista con i soggetti che hanno programmato l'intervento (soggetto programmatore)

Xavier Fornos, director del Vinseum.

Domande principali

Per què es va decidir invertir en aquest projecte?
-
En quines partides comptables s’ha invertit?

Risposte principali

Des d’un punt de vista estratègic el museu està en una fase de transformació de fa molts anys de la transformació del canvi d’escala. El museu neix en una voluntat local i a partir de l’any 2000 es redacta un projecte de transformació cap un canvi d’escala. El museu acaba sent de referència a la divulgació de les cultures del vi del Penedès i del país, i això implicava un canvi absolutament també de les instal·lacions que havien quedat obsoletes al 2004, es firma un contracte amb una arquitecte, qui és qui pensa en totes aquestes fases de transformació, que no només es de professionalització de l’equip i etcètera, sinó també físicament millorar els entorns, espais físics, per adequar les a les necessitats de la societat del s.XXI en el que estem. Es un edifici en el que hem enderrocat un edifici dels anys 60 que no tenia un valor patrimonial determinat i per tant l’arquitecte va creure més oportú enderrocar l’edifici i construir-ne un de nou que no pas mantenir-lo i intentar aprofitar aquell espai per poder fer el nou museu. A partir d’aquí es creen diferents etapes. Una primera fase, per construir el que vam fer, executar al 2012, és la reforma del palau reial què és com sabeu la seu històrica del museu del vi, aquesta fase la financia el 1% cultural del ministeri de foment de l’Estat espanyol, acaba el 2012, obrim i tenim un espai que està actualment obert al públic. Ensenyem les noves maneres de mostrar el museu mentres la segona fase encara no estava engegada. Una segona fase que està valorada al voltant dels 7.000.000 d’euros (4 milions d’euros valorats en obra arquitectònica més 2.5 aprox de construcció de la museografia, i evidentment aquesta gran aportació d’inversió només podia venir de emptitats o estaments com per exemple Europa o l’Estat espanyol. Evidentment, va aparèixer una convocatòria FEDER en el seu moment, a l’any 2017, i l’ajuntament havia de determinar si havien projectes en marxa en cadascun dels seus territoris i que s’adaptessin a els requeriments d’aquesta convocatòria feta, que anava en part de la recuperació d’espais patrimonials i a la millora d’entorns històrics com es el cas de Vilafranca. Vilafranca va tenir la sort de que si que hi havia un projecte definit, amb un arquitecte que havia pensat a nivell de plànol, evidentment físicament no hi havia res. El nou edifici que necessitava el museu estava planificat, amb un pressupost d’execució molt definit, i això va fer les coses molt fàcils, tant a l’administració local, és a dir,a l’ajuntament de Vilafranca per tant de proposar-ho a qui a Catalunya gestiona aquest FEDER, que és el govern nació de la Generalitat de Catalunya. Governació ho va allistar entre els candidats de diferents municipis en quan a projectes que podien ser susceptibles i finançats pel FEDER, i, per sort, els mèrits del projecte van fer que fos una de les candidatures guanyadores de Feder l’any 2018.
-
FEDER el que cobreix és un pressupost de 4 milions d’euros d’execució de l’arquitectura, la meitat d’aquests 4 milions d’euros, és a dir, 2 milions d’euros venen de la comunitat Europa i els altres 2 milions els han de portar l’administració de Vilafranca, el que ha buscat recursos en les administracions més grans perquè l’administració no té una capacitat molt gran, i en aquest moment busca i aconsegueix un d’aquests 2 milions d’euros que proveeixen de la Diputació de Barcelona, que en el seu moment decideix ajudar al finaciament del projectes FEDER culturals que estaven en marxa a tot Catalunya. Vilafranca era un d’aquests projectes i aconsegueix com a mínim no haver de pagar aquests 2 milions i no tenir la responsabilitat de cubrir aquest altre milió. Aquests 4 milions són per obra. Després, FEDER té partides concretes com pot ser per la millora de les instal·lacions, que han de ser adaptades als sistemes de recuperació i sensibilitat medioambiental com poden ser les plaques fotovoltaiques, per tant hi ha una partida creada per poder activar una acció que millori la tipologia de l'edifici. Els edificis són catalogats per tipologies energètiques o ambientals. Col·locant aquestes plaques fotovoltaiques que en principi no estaven programmades en el projecte arribem a la màxima categoria d’edifici mediambiental, per què un percentatge d’energia que consumirà serà autoproduïda per energies renovables, per tant, aquesta és una partida. Una de les altres partides és el plà de comunicació, amb un equipament que renova necesita anar acompanyat en el moment de la seva inauguració per generar expectativa, necessita una experts en la comunicació que determinin quines són les accions que es poden dur a terme a l’hora de comunicar el nou museu. FEDER contempla un pla de viabilitat, ja que el museu no acaba quan obre portes, contínua quan obre portes amb l’ampliament, i ha de garantir a FEDER que aquesta institució té capacitat de generar des d’un punt de vista econòmic una institució de les dimensions que tindrà. El museu a dia d’avui té una apròximadament 1.800 metres quadrats oberts al públic i passará a tenir-ne una 5000. Això vol dir multiplicar en molts aspectes les partides econòmiques a determinades qüestions com pot ser el manteniment, la neteja, la vigilància. Tot això fa pressupost pel funcionament ordinari del museu hagi d’incrementar-se per força a aquestes noves exigències de l’equipament. Per tant, FEDER, el que preveu, és un plà de viabilitat en el qual ells puguin estar tranquils de que han destinat els recursos a un projecte i una institució que és solvent, que podrà gestionar i solucionar en un futur aquell nou equipament que en part ha permès l’aportació del fons europeu.
L’objectiu final del FEDER sempre és garantir que aquell espai estigui en funcionament. Ells vigilen de prop l’execució i, per tant, la justificació econòmica de les despeses corresponents a l’obra, però aquest projecte no acaba fins que el museu no es posi en marxa i al cap d’un temps hi hagi una revisió d’Europa d’equipament. Volen contrastar que aquest equipament funciona i, a més a més hi ha un impacte social, cultural, econòmic , que és un dels objectius d’aquesta convocatòria de FEDER, per tant, hem d’entendre que aquests plans de viabilitat van destinats a garantir que aquella institució podrà obrir portes i continuar treballant quan estigui inaugurat el museu amb garanties.